Warning: mysql_fetch_row() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /var/www/clients/client2/web5/web/include/es.php3 on line 48
Warning: mysql_list_fields(): Unable to save MySQL query result in /var/www/clients/client2/web5/web/include/db.php3 on line 963
Warning: mysql_num_fields() expects parameter 1 to be resource, boolean given in /var/www/clients/client2/web5/web/include/db.php3 on line 972
Asunto:Sobre Villena, l'Alt Vinalopó i els villenencs
Texto: Amb aquest títol vull parafrasejar l'article Sobre Alcoi, l'Alcoià i els alcoians, una excel·lent reflexió de Josep R. Nebot, publicat al núm. 13 de Barcella, sobre la minsa voluntat política i social de fer comarca. Nebot explica que, «per a molts alcoians i alcoianes, no hi ha cap, de comarca, ni falta que en fa», i acaba dient que «no es tracta de recuperar, sinó més aviat de construir» perquè «o construim la comarca que volem i necessitem, o ja vindran ells –els de sempre– i ens imposaran una altra».
Mentre Alcoi ens segueix ignorant a la resta de pobles de l'Alcoià, un altre cas ben diferent és el de Villena i la seua batalla per annexionar –de facto– tots els pobles que pot a l'Alt Vinalopó. Ja té pràcticament guanyada la voluntat de Biar, la Canyada, el Camp de Mirra i Beneixama, pobles de l'Alcoià que no tenen més remei que rendir-se a Villena perquè Alcoi no sap ni que existeixen. La lluita de l'Alt Vinalopó per annexionar-se també Banyeres compta amb la inestimable ajuda de ràdio Villena, la qual repeteix, des de fa més de vint-i-cinc anys, que els pobles d'aquesta banda de la Mariola els pertanyen administrativament.
Però aquesta situació no tindria res de cridaner si no portara aparellada una paradoxa. I és que, la majoria d'aquests veïns villenencs que «tant ens volen», perden tota l'estima per les nostres persones quan passem a temes de llengua o d'identitat col·lectiva. En una ciutat solidària com Villena que té grup propi d'Amnistia Internacional o que fa tots els anys campanyes pels drets del poble sahrauí, sorprén que hi haja villenencs que no volen ni sentir parlar dels drets lingüístics de les persones que viuen al seu costat.
El cas històric de Villena és prou curiós per la gran quantitat de vegades que ha canviat d'ubicació administrativa. En 1822, l'Administració borbònica decideix dividir l'antic Regne de València en quatre províncies –Alacant, Castelló de la Plana, València i Xàtiva– i afegir la comarca murciana de Villena a la d'Alacant. És aleshores quan els habitants de Villena passen a ser, legalment, valencians. El 1833, l'Administració dels Borbons decideix eliminar la província de Xàtiva i que Villena es reintegre a Múrcia. Però la cosa no acaba ací, al remat, els polítics jacobins decideixen que el Marquesat de Villena s'unisca de nou a la província d'Alacant en 1836 i els villenencs tornen a ser valencians.
Aquest trasbals a través de la història pot ser motiu d'un conflicte d'identitat per als villenencs. Recorde que molts dels meus companys de l'institut de Villena, afirmaven que mai s'havien sentit ni valencians ni castellans.
És lícit que Villena vulga augmentar el recompte d'habitants que demanden els seus serveis per a pressionar l'Administració amb l'argument que, com que té més població que atendre, necessita més infrastructures i recursos. Elda, per tenir més població, li resta a Villena alguns serveis i es pot entendre que els villenencs utilitzen totes les armes al seu abast.
Malgrat els seus motius, no es pot voler el benefici comercial alhora que se li nega al client una cosa tan bàsica com utilitzar el seu nom propi. Perquè és quasi imposible que algú que anota el teu nom a un comerç, un restaurant o una empresa de Villena, respecte que pots tenir un nom valencià. Fins el nom del Col·lectiu Serrella ens va estar traduït a «Colectivo Serrella» en una gestió administrativa. També l'Ajuntament de Villena es va negar a escriure «Banyeres» en valencià en la placa del carrer que va inaugurar. Espere que els alumnes –exempts de l'assignatura de valencià– de l'institut de Villena ja no diguen, com ens deien als banyerencs d'aquella època, «háblame en cristiano».
La qüestió és que, si els villenencs són valencians per voluntat pròpia, no s'enten la beligerància que demostren envers la llengua identitària dels valencians. Una altra cosa és que no vulguen pertànyer al País Valencià. Si és aquest el cas, estic segur que ningú vol retenir ningú contra la seua voluntat. Si la llengua pròpia de Villena és el castellà, com la pròpia de Banyeres és el valencià, ¿perquè un ciutadà de Villena ens pot parlar a nosaltres en la seua llengua (oficial) però nosaltres no podem parlar-los a ells en la nostra llengua (oficial)? Si es fa la prova d'adreçar-se a alguna empresa o servei de Villena en valencià, és habitual veure males cares per haver tingut «l'atreviment» d'emprar una llengua que –solen dir– no entenen.
Costa d'assumir que molts villenencs estudien l'anglés o el francés a les escoles alhora que no volen sentir parlar el valencià als seus veïns que es relacionen amb ells tots els dies. I si molts villenencs no volen escoltar-ho, no cal dir el que pensen de parlar-ho.
Si es fa una negació reiterada a la identitat d'altres cultures és perquè els prejudicis pesen massa. Tant de bo amb l'educació de les noves generacions es puga desactivar aquesta situació viciada per a que el saber comunicar-se amb més llengües siga un valor i no un desmèrit.
Villena estira per un costat i Alcoi afluixa per l'altre mentre Biar, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama i Banyeres de Mariola esperen que algú els done l'oportunitat d'expressar la seua opinió. Perquè, alguna cosa tindran a dir aquests ciutadans en el futur que volen per als seus pobles...
Para responder a este mensaje primero debe identificarse o